Entrevista Gema Pons

Entrevista de Gema Pons, de 34 anys, doctora en enginyeria de telecomunicacions que actualment treballa com a cap de desenvolupament a MediaPro

• Abans de començar la carrera quin tipus de matèries optatives que hi havia en aquell moment vas fer?

Bé en aquell moment el batxillerat es podia fer de ciències pures o mixtes o de lletres pures o mixtes, jo em vaig decidir per ciències pures.

• Per què vas triar fer aquesta carrera? Quines altres et vas plantejar?

Bé, jo tenia clar que volia fer un enginyeria però no tenia clar quina, dubtava entre telecomunicacions, industrials o pons i camins. Al final vaig escollir per eliminació, veia poca sortida a pons i camins, i a més creia que hauria de anar viatjant molt, tan el meu germà com el meu pare havien fet enginyeria industrial i jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Al final em vaig decidir per la carrera de telecomunicacions superior, la de 5 anys ja que em semblava nou i diferent una carrera que treballava sobre l’electrònica. Sabia que seria complicat però més que un impediment ho veia com un al·licient ja que m’ho vaig agafar com un repte.

• Quan vas acabar la carrera qui tipus de formació posterior vas fer?

Abans d’acabar la carrera se’m va oferir la possibilitat de anar a una universitat a l’estranger a fer un màster al mateix temps que treballava per una empresa i d’aquesta forma fent un any més d’obtindre un màster d’una universitat de fora se’m convalidaria el treball de final de carrera. Vaig decidir anar a fer el màster a París, a la Ècole Polytchnique, tenia diferents opcions per fer el màster, i en aquell moment jo estava interessada en fer-lo sobre mòbils ja que ja semblava que tindrien un gran impacte però al final se’m va recomanar fer-lo sobre visió d’imatge ja que estava menys demandat, era més fàcil entrar i estava molt bé. Durant els mesos a París vaig desenvolupar una eina de compressió i descompressió de vídeo per a l’empresa on treballava, Philips.

Un cop vaig acabar el màster vaig decidir seguir estudiant, perquè creia que trobaria millors perspectives laborals i perquè el tema que havia començat, de tractament d’imatge m’interessava. Vaig decidir que volia fer un doctorat però aquí a Espanya només tenia la possibilitat de fer un doctorat teòric, a una universitat i a mi m’interessava fer un doctorat relacionat amb el món laboral, de forma que agafés més experiència i fos més atractiva de cara a empreses que em volguessin contractar. Finalment me’n vaig tornar a anar a França on vaig treballar pel grup Thales, que principalment es una empresa contratista de defensa. La eina que vaig crear pel doctorat consisteix en un programa de reconeixement d’imatges.  L’empresa rebia fotografies de radar que tenien molts pixels, molt pesades, però de mala qualitat, de forma que resultava molt ferragos la forma com ho analitzaven. La meva eina consistia en un primer reconeixement d’imatge que era capaç de situar sobre la fotografia les carreteres, rius, zones urbanes i fins i tot cases.

·        Quin ha estat el teu recorregut laboral al llarg del temps?

Bé, quan vaig acabar el màster en enginyeria vaig intentar trobar feina però no vaig trobar cap feina que trobés interessant. Després del doctorat vaig començar a treballar a MediaPro, empresa on encara treballo, la feina consisteix en dues parts per una banda sóc l’encarregada de portar els projectes d’investigació que venen subvencionats, de tant en tan, el govern espanyol, la generalitat o la unió europea dona diners per realitzar algun projecte de recerca, d’innovació i jo en sóc la responsable. D’altra banda sóc la responsable de desenvolupament, i m’encarrego de que es facin projectes ja més orientades cap a la venda a un client.

Últimament vaig estar treballant en l’eina MediaCoach, aquesta eina enfocada a els equips tècnics dels equips de futbol professional permetia veure els partits des de diferents angles, no només l’emés per televisió i dona una gran quantitat de dades i estadístiques sobre els jugadors, l’eina també permet passar filtres de jugades veient totes les jugades d’un tipus en les que ha participat un determinat jugador. En l’actualitat ja està implantat en la gran majoria d’equips de primera divisió i estem intentant exportar-ho a altres lligues com la Alemanya o la mexicana.

Un altre projecte en el que també estem immersos és una aplicació de futbol per a segones pantalles, smartphones i tablets que ha de permetre veure un gran nombre de dades i estadístiques de partits que s’estigui jugant, i també veure el partit en 3D, des de diferents anglés, esperem treure al mercat aquesta aplicació al juliol.

• Com veus el món laboral en el camp de la enginyeria avui en dia, en que hi ha feina per un enginyer avui en dia, cal en la majoria dels casos marxar?

Crec que depen de l’enginyeria que es faci: si parlem de ofertes en el món de les telecomunicacions a nivell espanyol Madrid és el centre neuràlgic i és més fàcil trobar-ne oportunitats que a Barcelona. En el món relacionat amb la informàtica hi ha una gran demanda de informàtics especialitzats en certs llenguatges, però això varia amb facilitat i és molt fàcil quedar-se obsolet

ec que trobara feina en el mon de les telecomunicacions a nivell espanuol esta a Madrid els que sovint troben feina son els informatics però els volen especialitzats i es facil quedar-se obsolet. Industrials és de les carreres que més sortida tenen i en general hi ha una gran demanada des de la petita i mitjana empresa. L’enginyeria de pons i camins, però després de l’esclat de la bombolla inmobilaria està molt malament i tothom ha hagut de marxar. Respescte a la idea de marxar o no i a on depen també de la carrera, hi ha una gran demanda de enginyers industrials a París i Alemanya, d’ingenyiers de telecomunicacions també hi ha demanda a París i Londres, anys enrere molta gent marxava als Estats Units però avui en dia està complicat pel tema visats