Entrevista Eugeni Garcia

Entrevista a Eugeni Garcia, de 56 anys, enginyer de telecomunicacions, treballa a Boehringer Mannheim.

• Quins estudis vas fer? Per què els vas triar?

Vaig fer enginyeria tècnica de telecomunicacions i els vaig triar perquè m'agradava aquest món relacionat amb l'electrònica i en aquells moment el que hi havia era això. Vaig començar enginyeria superior però com que les classes no s'ajustaven al programa, perquè fèiem dos mesos i mig de classes, era un moment complicat, fèiem moltes vagues, doncs em vaig cansar i vaig anar a la Salle, i allà vaig fer l'enginyeria tècnica de telecomunicacions.

• Quines llicenciatures tens?

Sóc enginyer tècnic de telecomunicacions.

• De què treballes? En què consisteix la teva feina?

Faig que facin. Des de fa 30 anys estic a la mateixa empresa, però vaig estar els dos primers anys a assistència tècnica, a l'empresa Boehringer Mannheim, una empresa del sector farmacèutic i microfarmacèutic. Al cap d'1 any i mig em van donar un grup de gent i jo els controlava, jo era el cap de zona. Vaig estar des del 1985 fins al 2002. L'1 de gener del 2002 vaig canviar totalment de feina dins de l'empresa i vaig passar a ser tècnic al programa de mànager, el responsable de productes des del punt de vista tècnic. Ho vaig fer durant 6 anys, i al desembre del 2008 vaig passar a portar els productes de metologia, i la meva tasca consistia en formar la gent de la xarxa del servei tècnic d'Espanya, anava a formar-me a Alemanya i era responsable d'aquells equips, feia una assistència de producte de segon nivell, de suport. Els problemes que el primer nivell no resolien anaven a a mi, i quan jo tenia problemes anava al tercer nivell a Alemanya. Del 2008 al juny de 2012 ho vaig fer a nivell molecular, PCR, un món apassionant, veient el que es pot aconseguir en aquesta disciplina. És la part més puntera de la investigació de l'empresa, i jo el que duia eren tots els equips relacionat amb això. En comptes d'Alemanya anava a Suïssa, em formava, i allà tenia contacte amb molta gent, molts grups diferents d'equips, moltes línies d'equips diferents i donant suport a la xarxa d'assistència tècnica d'Espanya, fent cursos formant-me jo i formant-los a ells. Del juny de 2012 fins al present, em van tornar a canviar i ara sóc el responsable d'una unitat de negoci que es diu Emea regional repair center, propietat de Roche. És un lloc en el qual arreglem, recuperem i restaurem equips de tot Emea, que vol dir Europe, the Middle East and Africa. Tots els equips de Roche que estan en aquest entorn ens els envien a Espanya per poder-los recuperar i tornar a enviar-los amb client, cosa que és un negoci per la companyia, una entrada d'ingressos nets. I a part d'això fem altres coses. Actualment tinc un equip d'11 persones a les quals dirigeixo.

• T'hauria agradat fer alguna altre feina?

Relacionat amb el que sempre m'ha agradat, segurament sí, però va ser començar des de zero i anar evolucionant dins el camp durant aquests 30 anys. Qualsevol de les coses que hi havia quan jo vaig començar ara s'ha multiplicat i diversificat, i moltes coses que abans no existien m'haurien agradat. No relacionat amb això m'hauria agradat ser pilot d'avió o controlador aeri.

• De què has treballat? En que consistia?

Vaig començar a aquesta empresa el 1983 als 25 anys, feia poc que havia sortit de la universitat i havia acabat just la mili, i no havia fet cap altre feina estructurada. Abans havia estat en una empresa d'electrònica que feien amplificadors, i estava a la cadena de muntatge i després vaig passar a dissenyar algun amplificador, però de manera esporàdica. També vaig col·laborar amb xarxa cultural, l'actual òmnium cultural.

• Vas tenir facilitat en trobar feina?

Sí, perquè tres mesos abans d'acabar la mili (aquell any que em van robar) ja tenia 3 ofertes de treball i la primera que vaig agafar és a la que encara estic actualment. 

• Com veus el món laboral dins el camp de l'enginyeria?

Jo crec que en aquests moments estranys amb la crisis, l'enginyeria és una de les disciplines tant en formació com en el món laboral més viva. Segurament l'atur és dels més baixos.