Entrevista a Pere Pons

Entrevista a Pere Pons de 61 anys, enginyer 
industrial que actualment treballa a Acensores Montoy SL

• En que ha consistit la teva formació?

Jo vivia a Maó, vaig fer la bàsica i després tenia la intenció de fer de fuster ja que hi havia formació professional de fusta a l’illa però just l’any abans que pogués acabar la bàsica ho van tancar. Vaig anar a Menorca fer 3 anys de formació professional d’electricitat, se’n deia oficialia. Acabats aquests tres anys vaig anar a Tarragona a fer 2 anys més de formació, aquesta formació superior s’anomenava maestría. Com que havia obtingut bones notes se’m va concedir un beca per entrar a la universitat laboral de Tarragona a estudiar enginyeria tècnica industrial, que eren 3 anys més d’estudis, de forma que tot i tenir la intenció inicial de estudiar fusta a Maó vaig acabar estudiat una enginyeria a la universitat.

·         En quines feines has treballat durant la teva vida? En que consistien?

Jo ja vaig començar treballant als estius de molt petit, quan tenia 8 anys treballava de regador i vaig seguir fent-ho per uns 2, 3 anys, després vaig treballar per 2 estius més de cambrer, i quan ja estava fent oficialia vaig treballar a Maó d’electricista. Més tard quan feia maestria treballava als estius de topògraf a Menorca primer i després a Tarragona ja que un mestre em va proposar treballar al seu equip. L’últim any de carrera ja vaig treballar per una empresa privada, una constructora que també necessitava topografs.

Un cop vaig acabar la carrera abans de poder trobar un feina que no fos només pels estius vaig haver de fer la mili i em va tocar anar al Sahara durant la marxa verde. Després d’això, al febrer del 1976, vaig començar a treballar a l’empresa d’acensores Montoya, on amb el pas del temps he anat guanyant responsabilitats i encara ara hi treballo. La meva feina actual consisteix, d’una banda, a encarregar-me que tot funcioni sense problemes, tan en la construcció i el muntatge dels ascensors com en el manteniment d’aquests i d’altra banda de fer de comercial, venent els acensors al client.

• Et va resultar fàcil trobar feina un cop acabada la carrera?

Si, al cap de dos setmanes d’haver acabat la mili ja tenia dues ofertes, la empresa d’ascensors on treballo i una empresa de fabricació de màquines escura butxaques.

• Com veus el món laboral en el camp de la enginyeria avui en dia, creus que hi ha feina, creus que cal marxar?

Bé, crec que dins que estem en una crisis l’enginyeria és un dels camps que més sortida té ja que hi ha un gran ventall de possibilitats. Però en qualsevol cas depen molt del cas ja que els enginyers en pons i camins han vist reduïda la seva feina en un 90% i s’han trobat obligats a marxar. Respecte a marxar, si que crec que és més fàcil trobar feina a fora però crec que no només cal tenir en compte la resta d’Europa, també cal considerar marxar a països en vies de desenvolupament com Xina o llatinoamericà.